La Justícia Juvenil

L’Educació dels Joves Infractors.



Una societat madura i democràtica ha de cercar alguna cosa més que el càstig i la autoprotecció en els centres d’internament per a menors infractors. Els pedagogs, com a professionals, tenim coses a dir també quan els criteris educatius són arraconats front les raons econòmiques.

 

Els prismes, els enfocaments, els angles des dels que es pot analitzar la majoria de fenòmens i fets és ampli i variat. I els fets que impliquen una vulneració de les normes de convivència, més encara! La comissió de delictes afecta, a més dels directament implicats, a tot el conjunt social. I a banda de les opinions personals i individuals dels ciutadans, els diferents col·lectius emeten les seves. El món del dret, el de la seguretat, els polítics, etc.

 

Ara bé, quan del que parlem és del tractament  que la societat ha de donar als infractors de la llei, quan aquests són menors d’edat, resulta imprescindible que també els professionals de la Pedagogia donem la nostra opinió. Estem parlant d’adolescents i joves, per tant persones en període de formació que han tingut o tenen conductes tipificades al codi penal i que es desitja que madurin, progressin i abandonin les conductes contràries al marc de convivència establert. I en aquest procés de maduració i de formació d’aquestes persones la Pedagogia, i els pedagogs, tenim coses a dir.

 

Aquesta reflexió la faig al fil de la polèmica oberta en alguns espais de la nostra societat  al conèixer-se que el departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha decidit tancar 2 centres de menors, Til·lers i Montilivi. Se n’ha parlat al Parlament de Catalunya, n’han parlat els mitjans de comunicació, els sindicats, el comitè d’empresa dels treballadors afectats i diferents professionals i experts en la matèria. Crec que la nostra veu també ha de ser-hi .

 

El nostre sistema judicial preveu que els joves infractors siguin atesos, en funció de la gravetat del seu delicte, en el seu propi medi, en una institució oberta, en un règim semiobert o, fins i tot, en règim tancat. La decisió estarà a les mans d’un especialista del dret, el jutge, que comptarà amb els informes i l’assessorament dels diferents especialistes que el departament de Justícia li facilita. Però si el sistema penitenciari per adults manté que una de les seves finalitats és la reinserció dels condemnats, en el sistema judicial de menors l’èmfasi en l’aspecte educatiu ha d’ésser més accentuat.

L’actual crisi econòmica, com no podia ser d’altra manera, ha arribat a la Justícia de Menors. La qüestió és si la decisió de tancar 2 centres, amb un presumpte estalvi de 5M€, segons la nota del govern, justifica les conseqüències sobre la població atesa. De la mateixa manera que en època de vaques grasses molts ja dèiem que no tot s’arregla amb diners, ara cal dir que no s’hi val tot per la manca de diners.

 

Per les informacions i opinions que he pogut recollir de la lectura de documents del propi departament a la web oficial (http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia ), com de la lectura del Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del Ple del 6 de juny de 2012 (http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/09p057.pdf), com de les informacions publicades a diversos diaris i del Blog d’en Jaume Funes (http://jaumefunes.wordpress.com/2012/05/20/qui-nomes-creu-en-la-preso-no-tanca-centres-per-facilitar-la-llibertat/) com la mateixa nota de premsa ressenyant la decisió del govern de modificar el mapa dels centres educatius (http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=159830&idioma=0 ) crec que hi ha alguns elements preocupants a destacar en l’acció del departament de Justícia amb els joves infractors i que aquesta decisió de tancament de 2 centres i l’argumentació pública que ho sustenta així ho fan preveure.

 

Quan la consellera de Justícia en l’esmentada sessió parlamentària defensa el tancament d’aquests dos centres fa, entre d’altres, aquestes afirmacions:

 

“Per tant, què estem fent des del Departament de Jus tícia en aquest sentit? Doncs –primer parlaré un mo ment dels adults, i després parlarem ja dels centres de justícia juvenil i de l’execució penal en aquest àmbit–, doncs, bàsicament, optimitzar i racionalitzar tots els recursos públics, de la millor manera que podem: tre ballar per mantenir els nivells de qualitat de vida de les persones que estan ingressades, siguin majors o menors d’edat, i també dels mateixos professionals, i aprofitar de la millor manera tots els recursos i totes les infraestructures que es tenen. I, fins i tot, si es pot estalviar en alguna infraestructura, el més important és que s’estalviï en les coses, en les infraestructures, no en les persones ni en els mitjans personals necessa ris per atendre aquestes persones.”

...

“Per tant, si vol, ja entrant en l’àmbit de la justícia juve nil, el que li puc dir és que, concretament..., bé, com deia, no ha parlat de mesures de reinserció, ha parlat de dades estadístiques, i l’execució penal, en aquest àm bit, requereix d’una tasca prèvia, moltes vegades pre ventiva i comunitària perquè l’adolescent, és cert, no es converteixi en un delinqüent adult. Això és cert. És per això que crec que des del principi, des que es va accep tar, o des que es va assumir aquesta competència, s’ha desenvolupat un model garantista i responsabilitzador, que està vigent, amb una clara vocació educativa, pro per a l’entorn familiar i social del menor, i preventiu d’aquesta delinqüència juvenil. És cert. I penso que ai xò no ha de canviar, aquest model no s’ha de trencar només per l’efecte del tancament de dos centres de jus tícia juvenil, mantenint totes aquelles persones neces sàries per atendre aquestes persones.”

 

Defensar el manteniment del personal, sense referir-se a la ràtio , em sona més a “pau laboral” que no a atenció educativa. I afirmar que els retalls a “les coses, en les infraestructures” és una cosa que no afecta l’acció educativa és, com a mínim, sorprenent. Si amb una població complexa, amb problemàtiques greus i variades, no es disposen dels espais suficients i ben dotats on desenvolupar activitats variades, amb la possibilitat d’ajustar el número de participants en les activitats en funció de l’estat dels membres del grup i, per força, cal treballar amb la totalitat del grup el contagi ambiental pot resultar demolidor per a la qualitat educativa.

 

Les dades que publica el propi departament de Justícia, respecte l’evolució de població atesa a centre educatius, tant en dades anuals acumulades, com de la població existent l’últim dia permeten veure que si bé hi ha una disminució del 8’7% en l’acumulada del 2011 respecte l’any de màxima població, el 2008, però que en la de l’últim dia l’any 2011 ha estat el segon més alt, després de 2009 i, en qualsevol cas amb variacions molt petites. Aquest no sembla el fonament estadístic en el que prendre aquestes decisions.


Població           2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010   2011
Població anual acumulada       425     522    583     559     616     590     593      642     630     614     586

Població últim dia           153     185    224      236    237     249     267      289     301     285     295

 

I cal tenir present que en una situació econòmica com l’actual, les polítiques “d’ajustament” en la protecció social fan témer que no vindran temps millors i, per tant, és més que plausible imaginar un increment de les situacions de marginació i pobresa i, en conseqüència, de comissió de delictes. L’últim “ajustament” als ajuts a les persones amb atur de suprimir l’aportació econòmica de 400€ si es tracta de joves que viuen amb la família i aquesta té algun ingrés es una dada més del problema. I no és una dada neutra.

 

Com bé diu Jaume Funes, les places de Centres no són places d’hotel amb rendibilitat assignada. Per tant, tot i que cal fer un seguiment econòmic de l’activitat de la Justícia Juvenil, no sembla que voler estar al 100% de la capacitat hagi de dirigir l’actuació dels administradors públics. Reconvertir un centre de 60 places (Can Llupià) en un de 120 i desmantellar un de 60 (Til·lers) i un de 30 (Montilivi) no és neutre per a l’educació i la reinserció dels joves atesos, raó de ser del sistema. I si a més resulta que els dos centres desmantellats són els que tenien l’índex de reincidència dels joves atesos més baixos del 51 i del 45 a Til·lers i a Montilivi, respectivament, i els centres que veuen incrementada la seva capacitat per absorbir els joves desplaçats, Can Llupià de 60 a 120, amb un índex de reincidència de 70 i Montilivi que passarà de 60 a 87 places i té un índex de 76.

 

Caldrà veure quines seran les modificacions que fixaran els responsables dels centres als seus projectes educatius per aconseguir que el fracàs institucional (reincidència) no s’incrementi entre una població que fins ara en uns centres determinats (els tancats) tenien nivells entre un 25 i un 30 per cent més baixos.

 

Crec que convindria un estudi sobre la reincidència dels menors internats en centres educatius, similar al realitzat pel Centre d’Estudis Jurídic i Formació Especialitzada sobre els menors acollits al programa de Mediació i reparació de Menors on les dades desmunten la majoria d’hipòtesi que plantejaven els investigadors i que caldrà revisar les causes dels resultats obtinguts. Es pot trobar aquest estudi a la web del departament de Justícia (http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Home/Àmbits/Formació,%20recerca%20i%20docum/Recerca/Catàleg%20d'investigacions/Per%20ordre%20cronològic/2011/reincidencia_programa_mediacio/reincidencia_program_mediacio_sencer.pdf )

 

Cap organització seria admetria una argumentació tan pobre i inconsistent per modificar la vida de 87 joves. Llevat que hi hagi una argumentació no pública. En aquest cas, probablement, es tractaria d’arguments que res tenen a veure amb la Missió i els objectius de la Justícia Juvenil, ni de l’Educació i de la reinserció d’uns joves que aquest país i aquesta societat necessita.



Barcelona, agost de 2012

La Educación de los Jóvenes Infractores.



Una sociedad madura y democrática ha de buscar algo más que el castigo y la autoprotección en los centros de internamiento para  menores infractores. Los pedagogos, como profesionales, también tenemos cosas que decir cuando los criterios educativos son relegados frente las razones económicas.

 

Los prismas, los enfoques, los ángulos desde los que se pueden analizar la mayoría de los fenómenos y hechos son amplios y variados. Y más aún los hechos que implican una vulneración de las normas de convivencia. La comisión de delitos afecta, además de a los directamente implicados, a todo el conjunto social. Y, opiniones individuales y personales de los ciudadanos aparte, los diferentes colectivos emiten las suyas. El mundo del derecho, de la seguridad, los políticos,…

 

Ahora bien, cuando de lo que hablamos es del trato que la sociedad ha de dar a los infractores de la ley, y, cuando estos son menores de edad, resulta imprescindible que también los profesionales de la Pedagogía demos nuestra opinión. Estamos hablando de adolescentes y de jóvenes. Por tanto de personas en período de formación que han tenido o tienen conductas tipificadas en el código penal y que se desea que maduren, progresen y abandonen las conductas contrarias al marco de convivencia establecido. Y en este proceso de maduración y de formación de estas personas, la Pedagogía y los pedagogos tenemos un papel importante

 

Esta reflexión la hago al hilo de la polémica abierta en algunos ámbitos de nuestra sociedad al conocerse que el departamento de Justicia de la Generalitat de Catalunya ha decidido cerrar dos centros de menores, Til·lers y Montilivi. Se ha hablado en el Parlamento de Catalunya, lo han tratado los medios de comunicación, los sindicatos, el comité de empresa de los trabajadores afectados y diferentes expertos en la materia. Creo que nuestra voz también debe estar presente.

 

Nuestro sistema judicial prevé que los jóvenes infractores sean atendidos, en función de la gravedad del delito, en su propio medio, en una institución abierta, en un régimen semiabierto o, incluso, en un régimen cerrado. La decisión estará en manos de un especialista del derecho, el juez, que dispondrá de los informes y del asesoramiento de los distintos especialistas que el departamento de Justicia le facilita. Pero si el sistema penitenciario para adultos mantiene que una de sus finalidades es la reinserción de los condenados, en el sistema judicial de menores el énfasis en los aspectos educativos ha de estar más acentuado.

 

Como no podía ser de otra manera, la actual crisis económica ha llegado a la Justicia Juvenil. La cuestión está en si la decisión de cerrar dos centros, por un presunto ahorro de 5M€ según la nota del gobierno, justifica las consecuencias sobre la población atendida. Del mismo modo que en épocas de vacas gordas muchos ya decíamos que el dinero no lo arregla todo, ahora habrá que decir que no todo vale por la falta de dinero.

 

Por las informaciones y opiniones que he podido recoger de la lectura de documentos del propio departamento de Justicia en la web oficial (http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia ), de la lectura del Diario de Sesiones del Parlament de Catalunya del Pleno del 6 de junio de 2012 (http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/09p057.pdf), de las informaciones publicadas en diversos diarios y del Blog de Jaume Funes (http://jaumefunes.wordpress.com/2012/05/20/qui-nomes-creu-en-la-preso-no-tanca-centres-per-facilitar-la-llibertat/) y la misma nota de prensa reseñando la decisión del gobierno de modificar el mapa de los centres educativos (http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=159830&idioma=0 ) creo que hay algunos elementos preocupantes a destacar en la acción del departamento de Justicia respecto de los jóvenes infractores y que esta decisión de cierre de dos centros y la argumentación pública que la sustenta así me lo hacen pensar..

 

Cuando la consejera de Justicia en la citada sesión parlamentaria defiende el cierre de estos dos centros hace, entre otras, estas afirmaciones:

 

“Por tanto, ¿qué estamos haciendo desde el Departamento de Justicia en este sentido?– primero hablaré un mo mento de los adultos, y después hablaremos ya de los centros de justicia juvenil y de la ejecución penal en este ámbito-, pues, básicamente, optimizar y racionalizar todos los recursos públicos, de la mejor forma posible: trabajar para mantener los niveles de calidad de vida de las personas que están ingresadas, sean mayores o menores de edad, y también  de los mismos profesionales, y aprovechar de la mejor forma posible todos los recursos y todas las infraestructuras que se disponen. E, incluso, si se puede ahorrar alguna infraestructura, lo más importante es ahorrar en las cosas, en las infraestructuras, no en las personas ni en los medios personales necesarios para atender a estas personas.”

...

 

“Por tanto, si quiere, y entrando ya en el ámbito de la justicia juvenil, lo que puedo decirle es que, concretamente…, bien, como decía, no ha hablado de medidas de reinserción, ha hablado de datos estadísticos, y la ejecución penal, en este ámbito, requiere de una tarea previa, muchas veces preventiva y comunitaria para que el adolescente no se convierta en un delincuente de adulto. Esto es cierto. Es por eso que creo que desde el principio, desde que se aceptó o se asumió esta competencia, se ha desarrollado un modelo garantista y responsabilizador, que está vigente, con una clara vocación educativa, próximo al entorno familiar y social del menor, y preventivo de esta delincuencia juvenil. Es cierto. Y pienso que eso no ha de cambiar, este modelo no debe romperse sólo por el efecto del cierre de dos centros de justicia juvenil, manteniendo todas aquellas personas necesarias para atender a estas personas.”

 

Defender el mantenimiento del personal, sin referirse a la ratio, me suena más a “paz laboral” que  a atención educativa. Y afirmar que los recortes en “las cosas, en las infraestructuras” es una cosa que no afecta a la acción educativa es, como mínimo, sorprendente. Si ante una población compleja, con problemáticas graves y variadas, no se dispone de los espacios suficientes y bien dotados donde desarrollar distintas actividades, contando con la posibilidad de ajustar el número de participantes en las actividades en función del estado de los miembros del grupo y, por contra, se debe trabajar con la totalidad del grupo el contagio ambiental puede resultar demoledor para  la calidad educativa.

 

Los datos que publica el propio departamento de Justicia, respecto la evolución de la población atendida en sus centros educativos, tanto en cifras anuales acumuladas, como referidas a la población existente el último día del año permiten ver que, si bien ha habido una disminución del 8,7% en la acumulada del 2011 respecto al año con mayor población -el 2008-, en los datos de la población existente el último día  del 2011 ha sido el segundo año con mayor número de menores ingresados, después de 2009. Y, en cualquier caso, con oscilaciones muy pequeñas. Este no parece, pues, un fundamento estadístico con el que tomar determinadas decisiones.


Población           2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010   2011
Población anual acumulada       425     522    583     559     616     590     593      642     630     614     586

Población último día       153     185    224      236    237     249     267      289     301     285     295



Hay que tener presente que en una situación económica como la actual, las políticas “de ajuste” en la protección social hacen temer que no vienen tiempos mejores por lo que es más que plausible imaginar un incremento de la marginación y la pobreza y, consecuentemente, de la comisión de delitos. El último “ajuste” en las ayudas a personas en paro ha suprimido la aportación de 400€ a los jóvenes desempleados que vivan en el domicilio familiar cuyos  padres tengan  ingresos superiores a la renta de Inserción. Este dato no será neutro.

 

Como bien dice Jaume Funes, les plazas de los centros no son plazas de hotel con rentabilidad asignada. Por tanto, y estando plenamente de acuerdo en que hay que administrar bien el dinero público, no parece que pretender tener una ocupación del 100% de las plazas de centros deba ser el eje y guía central de la actuación de los administradores públicos.

 

Reconvertir un centro de 60 plazas (Can Llupià) en uno de 120 a costa de desmantelar uno de 60 plazas (Til·lers) y otro de 30 (Montilivi) para incrementar de 60 a 87 plazas el centro de l’Alzina no es una actuación económica neutra en la educación y la reinserción de los jóvenes atendidos. ¡Razón de ser del sistema! Y si además resulta que los dos centros desmantelados tenían los índices más bajos de reincidencia de los jóvenes atendidos, 51 y 45 respectivamente en Til·lers y Montilivi, mientras que los centros que ven incrementada su capacidad tienen los índices de reincidencia en 70 y 76 respectivamente Can Llupià i l’Alzina.

 

Habrá que ver las modificaciones que se fijarán a los responsables de los centros en los proyectos educativos de sus centros para conseguir que el fracaso institucional (reincidencia) no se incremente entre una población que hasta ahora era atendida en unos centros, que han cerrado, y que eran entre el 25 y el 30 % por  inferiores.

 

Creo que conviene realizar un estudio sobre la reincidencia de los menores internados en centros educativos similar al realizado por el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada sobre los menores acogidos al programa de Mediación y Reparación de Menores, donde los resultados han rechazado la mayoría de las hipótesis que planteaban los investigadores y que recomienda revisar las causas de esos resultados. Se puede consultar ese trabajo en la web del departamento de Justicia ( (http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Home/Àmbits/Formació,%20recerca%20i%20docum/Recerca/Catàleg%20d'investigacions/Per%20ordre%20cronològic/2011/reincidencia_programa_mediacio/reincidencia_program_mediacio_sencer.pdf )

 

No creo que ninguna organización seria admitiera una argumentación tan pobre e inconsistente para modificar la vida de 87 jóvenes. Excepto que haya una argumentación no pública. Y en ese caso creo que los motivos  no tendrían nada que ver con la Misión y con los Objetivos de la Justicia Juvenil, ni de la Educación y la Reinserción de unos jóvenes que este país y esta sociedad necesita.



Barcelona, agosto de 2012

Escribir un nuevo comentario: (Haz clic aquí)

123miweb.es
Caracteres restantes: 160
Aceptar Enviando...

gloria | Respuesta 09.11.2012 19.14

La miopia de la burocracia es tan peligrosa...

Ver todos los comentarios

Comentarios

04.12 | 20:01

Paco, com sempre, posant el dit a la llaga. Tens molta raó i cada vegada son més els que estan veient la injustícia de la Justícia.
Hem d’actuar!

...
04.12 | 16:18

Totalment d'acord. !!!

...
04.12 | 16:17

Sincerament no us veig a cap dels dos com a jubilats, doncs sempre teniu una gran preocupació activa per la vida i el benestar dels altres. Una abraçada

...
19.11 | 13:56

Ya sabes que tienes una oferta para hacer voluntariado como agente literario

...