Hi ha vida, malgrat el 2012

 

Hi ha vida, malgrat el 2012

S’acaba l’any 2012. I un cop més l’estat d’ànim de la gent és baix. Qui més qui menys viu en carn pròpia, o molt pròxima, els efectes de la situació econòmica i política. Em nego a considerar la situació actual com una crisi només econòmica. Les decisions que es prenen a l’àmbit del govern, ja sigui aquest mundial/europeu, espanyol, català o municipal no són, ni han estat, neutres. I sí, les coses es poden fer de diferent manera. Per posar un parell d’exemples: per què és menys prioritari pagar els concerts a les entitats del tercer sector que presten serveis socials per encàrrec de l’administració que no pas ajornar el pagament dels interessos dels préstecs bancaris?  O bé, per què es retalla el pressupost d’investigació i s’amplia una partida del pressupost de l’estat per pagar factures d’armament del ministeri de Defensa? I segur que hi ha més exemples. Però jo no conec prou bé els temes econòmics i prefereixo deixar aquesta via per als qui en saben.

Jo, avui, a finals d'any vull parlar una mica d’algun dels efectes que la situació actual ens està portant. Durant molts anys he estat dels qui s’ha manifestat en contra del que semblava una greu tendència individualista a la nostra societat, molt especialment entre els joves. I aquest individualisme l’assimilava a un passotisme i a un desentendre’s de la realitat i dels problemes socials. Em semblava que hi havia una desvinculació de les xares familiars molt brusca i que les relacions interpersonals dels joves es donaven en clau de consum, ja fos de companyia, de sexe o del que fos. Molt simplificat, fa 5 o 6 anys, jo hauria dit que aquest era el paradigma.

Probablement no tenia raó, la meva percepció no s’ajustava a la realitat. Tampoc  penso que no hi hagués res de tot això. Crec que les conductes i actituds que he descrit es donaven en una proporció superior a la desitjada, però que tampoc era com jo creia.

Però a mida que els ciutadans hem sortit, o ens han tret, del “país de les meravelles” s’han reactivat determinats valors. Quan hem vist que no érem tan rics com per voler competir amb els més rics i ja no ens podíem atrevir a dir si estàvem per davant d’Itàlia o de qui sap qui en el Club dels més “selectes”, o quan avenços que semblaven incorporats a l’ADN de la societat tremolaven o queien; pagament de les receptes, regressions salarials, retard en la jubilació, pèrdua de drets laborals, increment d’impostos que s’havia promès que no es tocarien, creixement de la pobresa infantil a llindars impensables,  etc, ..., doncs precisament en aquest moment han aparegut fenòmens i comportaments col·lectius on els joves han estat un element fonamental, que demostraven la seva implicació en els problemes socials. El moviment del 15 M n’és un exemple. Però a Catalunya també ho ha estat l’elevada participació de gent jove a les darreres eleccions que ha fet pujar candidatures molt vinculades als seus interessos, les plataformes contra els desnonaments o els voluntaris en campanyes com la del Banc dels Aliments en són una altra mostra.

I a més, també veiem com davant dels conflictes individuals i de les situacions difícils, les xarxes d’amics i la xarxa familiar han sortit de la letargia, on jo creia que es trobaven, i han estat i són bàsiques per ajudar a sobreviure davant els problemes de l’atur, del desnonament, de la fam , etc.

S’acaba un any nefast. On els lladres (gent que treballava a consultores que varen arruïnar milers de famílies) manen, un any on les guerres es justifiquen, on l’escletxa entre rics i pobres s’ha fet molt més gran. Però en aquest any jo he vist que no tenim l’encefalograma pla. Hi ha vida, hi ha reacció. Les armes de les xarxes personals i familiars s’estan reactivant. Estem recuperant, si es que s’havia perdut, la dimensió social dels ciutadans.

Si això que acabo d’escriure és cert, crec que puc mirar el 2013 amb una mica més d’ànims. I com crec que la felicitat s’elabora a l’interior de cadascú, us puc dir que us desitjo que sigueu feliços, malgrat els problemes.

Barcelona, 18 de desembre de 2012

 

Hay vida, a pesar de 2012

Finaliza el 2012. Y un año más el estado del ánimo de la gente es bajo. Quien más y quien menos ha vivido en carne propia, o muy cercana, los efectos de la crisis económica y política. Me niego a considerar la situación actual como una crisis solamente económica. Las decisiones que se toman en el ámbito del gobierno, ya sea este mundial/europeo, español, catalán o municipal no son, ni han sido, neutras. Y sí, las cosas se pueden hacer de otra manera. Por poner un par de ejemplos mencionaré los siguientes: ¿Por qué es menos prioritario pagar los conciertos a las entidades del Tercer Sector que prestan servicios sociales por encargo de la administración que pagar los intereses de los préstamos bancarios? O bien ¿ por qué se recorta el presupuesto de investigación y se amplía una partida del presupuesto del estado para pagar facturas de armamento del ministerio de Defensa? Y seguro que hay más ejemplos. Pero yo no soy experto en economía y prefiero dejar esta senda para los que saben.

Yo, hoy, acabando el año quiero hablar un poco de alguno de los efectos que la situación actual nos trae. Durante muchos años he sido de los que se ha manifestado en contra de lo que me parecía una grave tendencia al individualismo en nuestra sociedad, muy especialmente entre los jóvenes. I este individualismo lo asimilaba a un pasotismo y a un desentenderse de la realidad y de los problemas sociales. Me parecía que había una desvinculación de las redes familiares muy brusca y que las relaciones interpersonales de los jóvenes se producían en clave de consumo, ya fuera de compañía, de sexo o de lo que fuera. Simplificando, hace 5 o 6 años yo habría dicho que este era el paradigma.

Probablemente no tenía razón, mi percepción no se ajustaba a la realidad. Tampoco creo que no pasara nada de lo que pensaba. Creo que las conductas y actitudes que he descrito se daban en una proporción superior a la deseada, pero no tan magnificada como yo lo sentía.

De todas formas y a medida que los ciudadanos hemos salido, o nos han sacado, del “país de las maravillas” se han reactivado ciertos valores. Cuando hemos visto que no éramos tan ricos como para querer competir con los más ricos y ya no nos atrevíamos a decir si estábamos por delante de Italia o de quien fuera en el Club de los más “selectos “; o cuando los avances que parecían incorporados al ADN de la sociedad temblaban o caían (pago de recetas, regresiones salariales, retraso de la jubilación, pérdida de derechos laborales, incremento de impuestos que se había prometido que no se tocarían, crecimiento de la pobreza infantil a límites impensables, etc., etc., pues en este momento, precisamente, han aparecido fenómenos y comportamientos colectivos en el que los jóvenes han tenido un lugar destacado, que demuestran su implicación en los problemas sociales. El movimiento del 15 M es un ejemplo. Pero también en Catalunya lo ha sido la elevada participación electoral de la gente joven que ha hecho subir candidaturas muy vinculadas a sus intereses, también las plataformas contra los desahucios o los voluntarios en la campaña del Banco de Alimentos son otras muestras de lo mismo.

Y también vemos como delante de los conflictos individuales y de las situaciones personales difíciles las redes de amigos y la red familiar han salido del letargo, en el que yo creía que estaban, y han sido y están siendo básicas para ayudar a sobrevivir frente a  los problemas de paro, de desahucio, de hambre, etc.

Finaliza un año nefasto. Donde los ladrones (gente que trabajaba en consultoras que arruinaros a miles de familias) mandan, un año donde las guerras se justifican, donde la brecha entre pobres y ricos se ha hecho mucho más grande. Pero también en este año he visto que no tenemos el encefalograma plano. Hay vida, hay reacción. Las armas de las redes personales y familiares se están reactivando. Se recupera, si es que se había perdido, la dimensión social de los ciudadanos.

Si todo esto que acabo de escribir es cierto, creo que puedo mirar el 2013 con más ánimos. I como creo que la Felicidad se elabora en el interior de cada uno, os puedo decir que os deseo que seáis felices, a pesar de los problemas.

 

Barcelona, 18 de diciembre de 2012

 

 

Escribir un nuevo comentario: (Haz clic aquí)

123miweb.es
Caracteres restantes: 160
Aceptar Enviando...

Josep Maria Elias | Respuesta 19.02.2013 17.37

Recuperar les "nostres eïnes ", com deiem ahir. Resistència, activisme reivindicatiu contra plor permanent i evitar q ens utilitzin d corretja de trasmissió.

Gloria | Respuesta 05.01.2013 05.18

Muy buena reflexion Paco!

Ana D. | Respuesta 04.01.2013 13.27

Molt bé, tot això lliga amb la teoria del decreixement...
Què hem de fer??
Potser viure diferent i valorar les coses que realment són importants??
Una abraçada!

Tony Piñero | Respuesta 04.01.2013 10.38

Estoy completamente de acuerdo contigo Paco. Me gustan tus comentarios y te animo a que publiques más Un abrazo

Eduard | Respuesta 21.12.2012 09.58

Amic Paco, les societats que no confien en el seu jovent ni inverteixen en la seva infància enterren el seu destí. Però els nostres miops polítics no ho veuen

Ana Domingo | Respuesta 20.12.2012 21.34

Molta raó tens!!!
Arrel de la crisi han sorgit moltes històries positives i sembla que la gent és diferent, potser teniem moltes coses bones amagades.
Ana D.

Rosa Rodriguez Gascons | Respuesta 20.12.2012 08.47

Suscrit totalment la teva reflexió, davant tanta incompetència política i tanta injustícia, la la societat civil ha reaccionat i s'ha posicionat.

Pere R | Respuesta 19.12.2012 12.13

Un amic m'ha fet arribar el seu comentaria a través del mail i crec que es bo compartir-lo:
Benvolgut Paco,
Molt d'acord en les reflexions. El que observo és que comença a haver-hi una concienciació una mica més gran, respecta la pobresa, el risc en els

Sílvia | Respuesta 19.12.2012 11.15

Tens molta raó. Reaccionar és vida i la juventut ha sabut fer-ho. Els valors personals interactuen amb els familiars i d'ajut.

Marga | Respuesta 18.12.2012 21.56

M'agrada.....

Ver todos los comentarios

Comentarios

07.11 | 15:15

El Penedès a la tardor és una meravella.......ahí lo dejo.

...
07.11 | 13:24

Veig que saps vatjar, val la pena. Les teves descripcions engresquen.

...
07.11 | 09:11

Entran ganas de hacer planes ya para la última semana de octubre del 2020.
¿Quién ha visto sin temblar
un hayedo en un pinar?
(A. Machado)

...
06.11 | 21:35

Bona tardor, amic ¡¡¡

...