Més coses sobre la Pedagogia Social

Més coses al voltant de la pedagogia Social.

Algunes reflexions al fil de l’article de Xavier Úcar Martínez.

 

 

 

La lectura de l’article del Xavier Úcar publicat al mes de juny a l’Espai Parlem de Pedagogia del COPEC http://www.pedagogs.cat/doc/XUcar_Pedagogic-de-la-PSocial.pdf m’ha suggerit algunes reflexions i algunes preguntes sobre el Pedagog Social que a l’època que vaig treballar a la DGAIA ja em vaig fer i que ara han ressorgit.

Probablement els dubtes i els records sobre la figura, la funció, el contingut i la responsabilitat del pedagog social m’han vingut en llegir l’article del Xavier Úcar i les opinions que expressa sobre ensenyar i aprendre i sobre les seves connexions clares, suposades o inexistents, segons els casos. I també amb l’afirmació que el pedagog social “pot ser, sens dubte, algú que ensenya, però aquesta no és la seva funció principal ni l’única.”

Per a algú com jo que està molt lluny del món acadèmic i que la seva trajectòria professional no l’ha portat a mantenir un vincle continuat i pròxim amb els estudiosos de la pedagogia, ni ha seguit els últims treballs teòrics, resulta arriscat voler expressar opinions no coincidents, al menys aparentment,  que es puguin interpretar com matisacions d’aquelles que expressa un catedràtic de la matèria. Corro el risc d’estar desfasat en els coneixements o de tenir una concepció limitada de determinats conceptes que, probablement, van molt més enllà d’on jo els situo. Malgrat tot, permeteu-me que utilitzi aquest espai d’opinió per, al fil de l’article d’un professor d’universitat, fer la meva aportació que,en cap cas, qüestiona res, però si que vol obrir interrogants i potser camins on el pedagog social ensenya a aprendre. I també alguns dubtes estructurals sobre les figures professionals en la intervenció social.

La informació que recorda el Xavier Úcar al començament del seu article conforme la pedagogia era com s’anomenava a l’antiga Grècia l’activitat d’uns esclaus que acompanyaven els infants a l’escola és il·lustrativa. I agafant-me en aquesta arrel, i permetent-me alguna llicència narrativa, veig la pedagogia en general i la social en particular, com la ciència que porta les persones, nens, adolescents o adults, a situacions d’aprenentatge. Igual que l’esclau donava la mà als petits pel camí, o els protegia de la pluja, o els portava pel camí amb un llum quan era fosc per arribar en bones condicions al “lloc del coneixement”, el pedagog d’avui té un conjunt de coneixements, tècniques i instruments que serveixen per aplanar el camí, fer-lo clar i segur cap a l’espai i el moment de l’aprenentatge. Independentment de l’àmbit on es produeix aquest aprenentatge. Tant si és tracta d’assolir coneixements teòrics o pràctics, com si són escolars/acadèmics, o laborals, socials i morals, com si són processos de maduració personal on cal un bon acompanyament. Independentment que l’assumpció del coneixement, l’assoliment de la fita o la integració d’uns hàbits o la consolidació d’un valor moral succeeixi en el temps i espai compartit amb el pedagog o no, la funció de la pedagogia serà aplanar i desbrossar el camí que permeti recorre’l.

Per això, malgrat els dubtes que alguns paràgrafs de l’article citat m’havien obert, els seus dos últims paràgrafs em tornen a situar en la certesa que si no diem el mateix, som molt a prop. I així quan diu: “El pedagog social desenvolupa aquestes funcions acompanyant a les persones en els seus processos d’aprenentatge per a que siguin elles mateixes les qui treballin o aprenguin a treballar en la millora de les seves particulars situacions al món.”  Jo entenc que el pedagog amb el seu saber i a través de l’exemple, el comentari, el silenci, el reforç, la paraula, etc., està ensenyant el camí que l’altre ha de recórrer i on haurà de resoldre els dubtes i els conflictes que puguin aparèixer i el pedagog estarà a prop per acompanyar-lo en aquest camí.

L’altre dubte que tinc, més estructural, i que no ha estat objecte de l’article del Xavier Úcar, és la proliferació de figures professionals de la pedagogia social, de l’educació social, de la integració social. En aquests moments hi ha professionals de 2 diplomatures universitàries i d’un cicle formatiu de grau superior que s’adrecen als mateixos usuaris i no sé, i m’ho pregunto, si està suficientment clar Qui fa Què. En els tres perfils trobem una pretensió d’haver de planificar la intervenció, de coordinar-se amb la resta de professionals que intervenen en el cas. I segueixo sense tenir clar qui està per fer què. I probablement el gran contractant  d’aquests professionals, l’administració, agafarà el camí del mig, el de l’estalvi, i potser optarà per acceptar la figura amb el nivell laboral més bàsic, és a dir la més barata, per fer la feina amb els usuaris, mentre segueix al llimbs la definició de les responsabilitats professionals dels diferents perfils.

Algun dia algú ho farà per nosaltres.

Barcelona, 26 de juny de 2013

 

Más cosas alrededor de la Pedagogía Social

Algunas reflexiones al hilo del artículo de Xavier Úcar Martínez.

La lectura del artículo de Xavier Úcar publicado el pasado mes de junio en el espacio Hablemos de Pedagogía del COPEC http://www.pedagogs.cat/reg.asp?id=1561&i=es  me ha sugerido algunas reflexiones y algunas preguntas sobre el Pedagogo Social, que en la época en que trabajé en la DGAI ya me hice y que ahora han resurgido. 

Probablemente las dudas y los recuerdos sobre la figura del pedagogo social me han venido al leer el artículo de Xavier Úcar y las opiniones que expresa sobre enseñar y aprender y sobre las conexiones claras, supuestas o inexistentes, según los casos. Y también con la afirmación que el pedagogo social: “El pedagogo o el educador social puede ser, sin duda, alguien que enseña, pero esta no es ni su función principal ni la única”.

Para alguien como yo que está muy lejos del mundo académico y que su trayectoria profesional no le ha llevado a mantener un vínculo continuado y próximo con los estudiosos de la Pedagogía, ni ha seguido los últimos trabajos teóricos, resulta arriesgado pretender exponer opiniones no coincidentes, al menos en apariencia, que se puedan interpretar como matizaciones a un catedrático en la materia. Corro el riesgo de estar desfasado en los conocimientos o de tener una concepción limitada de determinados conceptos que, probablemente, van mucho más allá de donde yo los sitúo. Pero a pesar de todo, permitidme que utilice este espacio de opinión para, al hilo del artículo de un profesor de universidad, hacer mi aportación que, en ningún caso cuestiona nada, pero si que quiere abrir interrogantes i quizás caminos donde el pedagogo social enseña a prender. Y también algunas dudas estructurales sobre las figuras profesionales en la intervención social.

Creo que la definición de Pedagogía que recuerda Xavier Úcar al inicio de su artículo como la actividad de unos esclavos que acompañaban a los niños a la escuela, nos permite, con alguna licencia narrativa, situar a la Pedagogía en general y a la Social en particular, como la ciencia que lleva a las personas, niños, adolescentes o adultos, a situaciones de aprendizaje. De la misma manera que el esclavo daba la mano a los pequeños en el camino, o los protegía de la lluvia, o los guiaba por el camino con una luz cuando oscurecía para llegar en buenas condiciones al “espacio del conocimiento”, el pedagogo de hoy tiene un conjunto de conocimientos, técnicas i instrumentos que sirven para allanar el camino, hacerlo claro y seguro hacia el espacio y el momento del aprendizaje. Independientemente del ámbito donde se produce este aprendizaje, también de si se trata de asumir conocimientos teóricos o prácticos, ya sean escolares/académicos, como laborales o sociales i morales, como si son procesos de maduración personal donde se requiere un buen acompañamiento. Independientemente de que la asunción de ese conocimiento, la consecución del objetivo o la integración de unos hábitos o la consolidación de un valor moral sucedan en el tiempo y el espacio compartido con el pedagogo o no, la función de la Pedagogía será allanar y desbrozar el camino que permita recorrerlo.

Por eso, a pesar de las dudas que algunas frases del artículo citado me habían abierto, sus dos últimos párrafos me vuelven a dar la certeza de que si no decimos lo mismo, estamos muy cerca. Así cuando dice: “El pedagogo social desarrolla estas funciones acompañando a las personas en sus procesos de aprendizaje incitándoles para que sean ellas mismas las que trabajen o aprendan a trabajar en la mejora de sus particulares situaciones en el mundo.” Yo entiendo que el Pedagogo con su saber y a través del ejemplo, el comentario, el silencio, el refuerzo, la palabra, etc. Está enseñando el camino que el otro ha de recorrer y en el que tendrá que resolver las dudas y los conflictos que puedan presentarse. Y el pedagogo estará cerca para acompañarlo en este camino.

La otra duda que tengo, más estructural, y que no ha sido objeto del artículo de Xavier Úcar, es la proliferación de figuras profesionales de la pedagogía social, de la educación social, de la integración social. En estos momentos hay profesionales de dos diplomaturas universitarias y de un ciclo formativo de grado superior que se dirigen a los mismos usuarios y no sé, y me lo pregunto, si está suficientemente claro Quien hace Qué. En los tres perfiles encontramos una pretensión de tener que planificar la intervención, de coordinarse con el resto de profesionales que intervienen en el caso. I sigo sin tener claro quien está para hacer qué. Y probablemente el gran contratante de estos profesionales, la administración, tirará por el camino de en medio, el del ahorro, y quizás optará por aceptar la figura con el nivel laboral más básico, es decir más barata, para el trabajo con los usuarios, mientras continua en el limbo la definición de las responsabilidades profesionales de los distintos perfiles.

Algún día alguien lo hará por nosotros.

 

 Barcelona, 26 de junio de 2013

Escribir un nuevo comentario: (Haz clic aquí)

123miweb.es
Caracteres restantes: 160
Aceptar Enviando...
Ver todos los comentarios

Comentarios

07.10 | 11:31

Sempre són d'agraïr les teves reflexions.

...
04.10 | 22:10

Dale Paco que te leemos!

...
04.10 | 15:26

T'esperàvem amb ganes...

...
04.10 | 07:25

Es veu que totes aquestes reflexions que presentes et feient de tap.
Estem visquem unes situacions tant preocupants que, crec, costa ordenar-les

...