Estàndars de qualitat als centres residencials

Els estàndards de qualitat a l’acolliment residencial. EQUAR

Durant massa temps la pràctica de l’educació social ha viscut allunyada de l’ortodòxia acadèmica. Les coses es feien com es feien d’acord amb la tradició. Em refereixo, especialment, al treball fet als centres residencials d’acció educativa (CRAE). Durant anys n’hi va haver prou amb garantir la seguretat dels infants acollits, garantir la seva salut física, la seva escolarització, etc. Semblava que pel fet d’estar acollits al centre i lluny del perill que representava la seva família per a ells ja s’havia realitzat l’acció protectora. I per això, i per altres raons com la manca de professionalització del sector en aquells moments, i no parlo de fa cent anys, ni cinquanta ni vint-i-cinc, l’activitat dels centres no estava emmarcada en processos d’avaluació que permetessin un control real dels resultats i, per tant, arbitrar mecanismes de correcció quan fos convenient.

En els darrers 25 anys aquest camp ha evolucionat moltíssim. S’ha superat completament el caire assistencial i s’ha entrat de ple en el camp educatiu. I en aquest procés ha estat un element clau la professionalització del sector. D’uns educadors amb o sense formació universitària en pedagogia que treballaven per intuïció i amb molt pocs recursos s’ha passat a centres ben dotats de professionals qualificats en educació social, amb unes ràtios adequades i amb centres especialitzats en l’atenció dels infants i dels adolescents amb necessitats especials. I amb això no vull dir que estem en una situació òptima, queden moltes coses a millorar, però l’avenç efectuat és enorme. De macro institucions per més de cent infants, amb unes ràtios de professionals impossibles hem passat a llars d’entre 10 i 30 infants i adolescents, atesos amb un nombre de professionals que permet tutories i un seguiment molt acurat dels infants. De centres que escolaritzaven internament els seus nois i noies a l’escolarització ordinària a la xarxa pública, etc. De mòduls econòmics d’entre 3000 i 5000 pessetes (de 18 a 30 euros) per infant i dia a mòduls que no baixen dels 100€.

Però a banda dels anàlisi estadístics sobre la població atesa, número, sexe, anys d’internament, nivell d’estudis assolit, etc., no s’havia implantat, al nostre país, en aquest sector un mètode d’avaluació. I un procés educatiu sense avaluació esdevé ciència ficció.

Però els diferents esforços que les diferents CCAA han fet aquests anys, més el treball que els departaments de Pedagogia i Psicologia de diferents universitats han realitzat han permès que el treball acadèmic arribi als centres i que els professionals que hi treballen tinguin eines científiques amb les quals treballar. I un d’aquests avenços el vàrem viure en la seva presentació pública aquest mes de setembre en la presentació del treball “Estándares de calidad en acogimiento residencial. EQUAR.” Aquest treball ha estat realitzat per l’associació NIERU amb el recolzament del Grupo de Investigación en Familia e Infancia (GIFI) de la universitat d’Oviedo, dirigit pel professor Jorge F. del Valle.

Va ser el mateix director del treball qui va venir convidat a Barcelona per presentar el seu treball davant de prop de dos cents professionals de la DGAIA i dels CRAE que es van aplegar en una jornada de treball al voltant de l’acolliment residencial.

He cregut que mereixia aprofitar el canal que el COPEC té a la seva web per tal de donar algunes pistes del contingut d’aquest treball que, d’altra banda, és accessible a qui vulgui tenir-lo lliurement baixant-lo d’internet.

Els autors defineixen la finalitat del seu treball dient: “Aquest document pretén ser un conjunt d’estàndards de qualitat que gaudeixi d’un ampli consens entre els professionals, administracions i entitats col·laboradores. En la seva elaboració s’ha tractat d’implicar el major nombre possible de persones per aportar suggeriments i millores i el seu format vol ser, a l’estil dels que són vigents a d’altres països, molt concís i concret, desenvolupant un conjunt de principis amb els seus corresponents indicadors observables i mesurables.”

El document fixa els estàndards d’acord amb 9 principis bàsics que inspiren el treball d’acolliment residencial d’acord amb la Convenció dels Drets de l’Infant i la legislació vigent.

Aquests són els 9 principis:

  • Superior interès del menor
  • Dret de l’infant a viure en família
  • Complementarietat de l’acolliment residencial
  • Les necessitats de l’infant com a eix primordial
  • Atenció integral, individualitzada, proactiva i rehabilitadora
  • Participació dels infants i de les seves famílies
  • Normalització i especialització
  • Transparència, eficàcia i eficiència.

És a partir d’aquests fonaments, que per als autors són les claus del treball al CRAE, que cercaran els marcs teòrics, les disciplines acadèmiques, que han de facilitar les eines als professionals dels centres. I concreten 7 marcs teòrics de referència per aquest àmbit de treball:

  • La psicologia del desenvolupament infantil i de l’adolescent
  • L’Educació Social i la Pedagogia Social
  • La vinculació i l’afecció
  • La resiliència
  • L’enfocament ecològic de contextos i de desenvolupament
  • Transició a la vida adulta
  • Enfocament sistèmic i treball amb les famílies.

Després d’haver marcat els principis i el marc teòric al document es defineix l’acolliment residencial i fixa els 11 objectius que ha d’assolir qualsevol recurs residencial.

A partir d’aquest moment presenta els 4 grans blocs en què organitza els 20 estàndards de qualitat que defineixen. I cadascun d’aquests estàndards està desglossat en diversos indicadors que fan que sigui perfectament avaluable el nivell d’assoliment dels diferents estàndards.

Crec que és un treball seriós i rigorós, on s’han recollit els coneixements i les experiències de molts professionals de diferents institucions i que ha estat elaborat des dels fonaments del treball científic omplint un buit molt important d’aquest sector en el nostre país.

Crec, finalment, que aquest treball il·lustra perfectament la necessitat del món de l’acolliment residencial d’obrir-se a la col·laboració amb el món de la recerca universitària per millorar la praxi diària en uns espais educatius com ho són els CRAE.

Tota la documentació és accessible  a la web http://gsia.blogspot.com.es/2013/09/estandares-de-calidad-en-acogimiento.html

Aquest article l'he publicat aquest novembre a l'espai Parlem de Pedagogia de la web del Col·legi de Pedagogs http://www.pedagogs.cat/reg.asp?id=1683

 

Barcelona, 6 d’octubre de 2013


 

 

Los estándares de calidad en el acogimiento residencial. EQUAR

 

Durante demasiado tiempo la práctica de la educación social ha vivido alejada de la ortodoxia académica. La cosas se hacían según la tradición. Me refiero especialmente al trabajo en los centros residenciales de acción educativa (CRAE). Durante muchos años bastó con garantizar la seguridad de los niños acogidos, garantizar su salud física, su escolarización, etc. Parecía que por el hecho de estar acogidos en el centro, y lejos del peligro que representaba para ellos su propia familia ya se había ejercido la protección que requerían. Y por eso, y por otras razones como la falta de profesionalización del sector en esa época, y no hablo de cien años, ni de cincuenta ni de veinticinco, la actividad de los centros no estaba sujeta a procesos de evaluación que permitieran un control real de los resultados y, por tanto, arbitrar mecanismos de corrección cuando conviniera.

En los últimos 25 años este campo ha evolucionado mucho. Se ha superado completamente el carácter asistencial y se ha entrado de lleno en el terreno educativo. Y en este proceso ha sido un elemento clave la profesionalización del sector. De educadores con o sin formación universitaria en pedagogía que trabajaban por intuición y con recursos muy escasos se ha pasado a centros bien dotados de profesionales cualificados en educación social, con unas ratios adecuadas y con centros especializados para atender niños y adolescentes con necesidades especiales. Y con eso no quiero decir que estemos en una situación óptima, quedan muchas cosas por mejorar, pero el avance efectuado es enorme. De macro instituciones para cien o más niños, con una ratios de profesionales imposibles hemos pasado a hogares de entre 10 y 30 niños y adolescentes, atendidos por un número de profesionales que permiten tutorías  y un seguimiento esmerado de los chicos y chicas. De centros que escolarizaban internamente a los residentes a la escolarización en la red pública. De módulos económicos que oscilaban entre las 3.000 y 5.000 pesetas (de 18 a 30 euros) por residente y día a módulos que no bajan de los 100 €/día.

Per a parte de los análisis estadísticos sobre la población atendida, número, sexo, años de internamiento, nivel de estudios obtenido, etc., no se había implantado en nuestro país, en este sector, un método de evaluación. Y un proceso educativo sin evaluación se convierte en ciencia ficción.

Pero los esfuerzos que las diferentes CCAA han realizado estos años, más el trabajo que han efectuado los departamentos de Pedagogía y Psicología de diferentes universidades has permitido que el trabajo académico llegue a los centros y que los profesionales que trabajan ahí tengan a su alcance herramientas científicas con las que trabajar. Y uno de estos avances lo vivimos en la presentación pública, este pasado mes de setiembre, del trabajo titulado:” Estándares de calidad en acogimiento residencial. EQUAR.” Este trabajo ha sido realizado por la asociación NIERU con el apoyo del Grupo de Investigación en Familia e Infancia  (GIF) de la universidad de Oviedo, y dirigido por el profesor Jorge F. del Valle.

Fue el mismo director del trabajo quien vino invitado a Barcelona para presentar su trabajo a cerca de doscientos profesionales de la DGAIA y de los CRAE que se reunieron en una jornada de trabajo sobre el acogimiento residencial.

He creído que merecía la pena aprovechar el canal que el COPEC tiene en su web para dar algunas pistas de su contenido que, por otro lado, está al alcance de todos de manera gratuita en Internet.

Los autores definen la finalidad del trabajo diciendo: “Este documento pretende ser un conjunto de estándares de calidad que goce de un amplio consenso entre los profesionales, administraciones y entidades colaboradoras. En su elaboración se ha tratado de implicar al mayor número posible de personas para aportar sugerencias y mejoras y su formato quiere ser , al estilo de los que son vigentes en otros países, muy conciso y concreto, desarrollando un conjunto de principios con sus correspondientes indicadores observables y medibles.

El documento fija los estándares de acuerdo con 9 principios básicos que inspiran el trabajo en el acogimiento residencial de acuerdo con la Convención de los Derechos del Niño y la legislación vigente.

Estos son los 9 principios:

  • Superior interés del menor
  • Derecho del niño a vivir en familia
  • Complementariedad del acogimiento residencial
  • Las necesidades del niño como eje primordial
  • Atención integral, individualizada, proactiva y rehabilitadora
  • Participación de los niños y de sus familias
  • Normalización y especialización
  • Transparencia, eficacia y eficiencia

 

Es a partir de estos fundamentos, que para los autores son la clave del trabajo en los CRAE, que buscarán los marcos teóricos, las disciplinas académicas, que deben facilitar las herramientas a los profesionales de los centros. Y concretan 7 marcos teóricos de referencia para este ámbito de trabajo:

  • La psicología del desarrollo infantil y del adolescente
  • La educación Social y la Pedagogía Social
  • La vinculación y el apego
  • La resiliencia
  • El enfoque ecológico de contextos y de desarrollo
  • Transición a la vida adulta
  • Enfoque sistémico y trabajo con las familias

 

Después de haber marcado los principios y el marco teórico en el documento se define el acogimiento residencial y fija los 11 objetivos que debe conseguir cualquier recurso residencial.

 

A partir de este momento presenta los 4 grandes bloques en que organiza los 20 estándares de calidad que llegan a definir. Y cada uno de esos estándares está desglosado en diversos indicadores que permiten que sea perfectamente evaluable el nivel de consecución de los diferentes estándares.

Creo que es un trabajo serio y riguroso, donde se han recogido los conocimientos y las experiencias de muchos profesionales de instituciones diversas y que han estado elaborados desde los cimientos del trabajo científico llenando un vacío muy importante de este sector en nuestro país.

Creo, por último, que este trabajo ilustra perfectamente la necesidad del mundo del acogimiento residencial de abrirse a la colaboración con el mundo de la investigación universitaria para mejorar la práctica diaria en unos espacios educativos como son los CRAE.

Todo el documento está accesible en la web http://gsia.blogspot.com.es/2013/09/estandares-de-calidad-en-acogimiento.html

Este artículo lo he publicado este mes de noviembre en el espacio Hablemos de Pedagogía de la web del Colegio de Pedagogos de Catalunya http://www.pedagogs.cat/reg.asp?id=1684&i=es

 

 

Barcelona, 6 de octubre de 2013

 

Escribir un nuevo comentario: (Haz clic aquí)

123miweb.es
Caracteres restantes: 160
Aceptar Enviando...

pere peris morancho | Respuesta 13.11.2013 13.55

Gràcies Paco
Pere Peris

Laura | Respuesta 11.11.2013 20.52

Suerte que queda buena gente, seria, trabajadora y con sentifo común. A veces se me olvida.

Ver todos los comentarios

Comentarios

04.12 | 20:01

Paco, com sempre, posant el dit a la llaga. Tens molta raó i cada vegada son més els que estan veient la injustícia de la Justícia.
Hem d’actuar!

...
04.12 | 16:18

Totalment d'acord. !!!

...
04.12 | 16:17

Sincerament no us veig a cap dels dos com a jubilats, doncs sempre teniu una gran preocupació activa per la vida i el benestar dels altres. Una abraçada

...
19.11 | 13:56

Ya sabes que tienes una oferta para hacer voluntariado como agente literario

...